Edat mitjana

A Sant Feliu no es conserven restes de l'època visigòtica, però per la toponímia sabem que van continuar l'hàbitat i les explotacions agrícoles (vil·les). Durant els segles X i XI tenim referències documentals que ens il·lustren el poblament d'aquesta zona a partir d'un topònim d'origen romà: Ticiano -que després seria el lloc de Sant Feliu.

També hi ha dos topònims que ens informen sobre la presència musulmana a Sant Feliu: Campodemoro (1068) i Almúnia. Però l'origen del lloc de Sant Feliu i del que després seria la vila apareix per primera vegada documentat l'any 1002 en el cartulari de Sant Cugat del Vallès.

A partir de l'expansió del feudalisme durant el segle XII Sant Feliu va passar a ser territori senyorial, primer dels comtes de Barcelona i després dels Durfort i de la Pia Almoina de la seu de Barcelona. La vila es va desenvolupar al voltant de les dues capelles: la de Sant Feliu -que després va passar a estar sota l'advocació de Sant Llorenç- i la de Sant Pere -on es troba l'actual Ajuntament.